SESSIÓ 6 (11 de Novembre)

L'enfocament d'aquesta sessió es va basar en els plans utilizats per gravar amb una càmera de vídeo, les angulacions i els moviments d'aquesta i per últim, en les transicions que doten la gravació de relació i enllaç.

Primerament, vam parlar sobre la interpretació i la comprensió d'un determinat missatge. Així doncs, per decodificar un text el qual és linial, ho haurem d'entendre primer, és a dir, haurem de dur a terme una acció racional. Després de comprendre`l correctament, el text ja ens pot emocionar (un exemple seria qualsevol llibre de lectura). Pel contrari, per decodificar un audiovisual el qual és paral·lel, ja que treballem amb dues fonts d'informació, és una qüestió emocional, perquè actua sobre les emocions, i a més, pot emocionar sense entendre'l.

Per tant, davant d'aquest tipus de missatge, ens adonem que ningú ens ha ensenyat a llegir entre línies un audiovisual, és a dir, a comprendre'l i a partir de la seva interpretació, ja emocionar-nos pel que vol expressar.

Seguidament, vam dir que quan agafem una càmera, el primer que fem és enquadrar (limitar l'espai, retallar) l'escena que es vol gravar. En aquest quadre podem posar realitats diferents que podem relacionar amb elements exteriors per tal que l'espectador imagini que està passant fora el quadre. Doncs, enquadrar va més enllà de retallar i limitar. Cal dir que hi ha una llei per enquadrar: "la llei dels dos terços". Aquesta consisteix en dividir la imatge a fi que es centri allò que ens interessi captar.

Tipologia dels plans

• Plans curts: expressius, ja que mostren les emocions.
  

• Plans mig: narratius, perquè informen de la acció que succeeix.

• Plans llargs: descriptius, ja que mostren l'espai.

Plans llargs

• Gran pla general o panoràmic: mostra un gran escenari.
  
• Pla general (PG): presenta els personatges de cos sencer i mostra amb detall l'entorn que els envolta.
  
• Pla de conjunt (PC): és l'enquadrament del conjunt de persones que realitzen una determinada acció, com per exemple, una conversa.

Plans mig

• Pla sencer (PS): enquadra justament la figura sencera del personatge a tractar.

• Pla americà (PA): s'anomena així pels westerns que eren captats per mostrar els seus revòlvers. Per tant, es retalla el personatge pels genolls aproximadament.
  
• Pla mig (PM): es retalla el cos del personatge fins a la cintura. Correspondria a la distància de relació personal, com per exemple, una entrevista.
  
• Pla mig curt (PMC): capta el cos des del cap fins a la meitat del pit. Es fa servir als informatius.

Plans curts

• Primer pla (PP): capta les espatlles i el rostre del personatge.


• Pla detall (PD): capta una petita part del cos o un objecte en concret. Es concentra la màxima capacitat expressiva i es fa servir per enfatitzar allò que s'enquadra.


• Primeríssim primer pla (PPP): capta el rostre sencer, dotant de gran significat a la imatge.

Angulacions de la càmera

• Picat: la càmara se situa per sobre del personatge o objecte mostrat, de forma que aquest es veu des d'alt. Es sol fer servir quan el personatge ha realitzat alguna mala acció.
  
• Contrapicat: és el contrari de l'anterior. Es valora el que es mostra.


• Normal: l'àngle de la càmera és paral·lel al terra.

Moviments de la càmera

• Zoom: enfocar més o menys a prop.
  
• Travelling: la càmera es desplaça cap a davant, darrera o els costats.


• Panoràmica: només es mou l'eix de la càmera, situada sobre un trípode, que segueix o reconeix el subjecte que es mou. Un tipus de panoràmica molt utilitzada és l'escombrat. Aquest canvia l'enfoc sobtadament, per exemple, en una baralla s'enfoca a un subjecte i ràpidament a l'altre.

Les transicions (són com signes de puntuació en un escrit, cortinetes)

• Tall
• Fos encadenat
• Fosa de sortida
• Fosa d'entrada