Creació d'un vídeo

Després de l'anterior sessió on vam conèixer diversos aspectes a tenir en compte a l'hora de gravar, vam fer servir les classes restants per dur a terme el nostre projecte de vídeo. Aquest curtmetratge havia de durar 2 minuts, encara que no passava res si esdevenia més llarg, i havia de tractar un tema qualsevol.
Per tant, primerament ens vam possar en grups (de 5 i 7 persones) i un cop formats, cadascun ja vam començar a pensar el tema, l'argument, els personatges, les possibles escenes...de la nostra producció.
Una vegada teníem pensada la idea del vídeo i vam seleccionar les escenes més destacades i imprescindibles, vam passar a elaborar el guió tècnic en una altra sessió. En aquest guió s'ha d'especificar el tema, l'argument, les accions de cada escena escollida, i per últim, cal omplir una taula. Aquesta taula fa referència a la part tècnica de la pel·lícula, ja que s'ha d'indicar els plans (parlats a l'anterior sessió) que es faran servir per cada escena, la música, la veu, el temps que durarà el pla i l'ordre de producció (unes escenes es poden realitzar abans que altres).
Quan vam dur a terme aquest guió, ja vam passar a la gravació de les escenes. Doncs, vam anar als llocs adients per gravar i seguint el guió, anavem enquadrant els plans d'aquella escena determinada. Les gravacions ens van ocupar vàries sessions, ja que moltes s'havien de repetir perquè l'enquadrament no era l'adequat o no hi havia prou llum, o bé, perquè ens volíem assegurar que teníem l'escena "bona".
Després d'haver gravat totes les escenes, calia passar a la feina més entretinguda i observadora: editar. Per realitzar aquesta tasca, vam fer ús del programa iMovie de l'ordinador Mac. Llavors, es tractava d'importar tota la gravació de la cinta, i un cop passada al programa, retallar les escenes vàlides tenint en compte el temps i que siguin bones. Després de retallar-les, cal que s'enllaçin per tal que es vegi una continuitat en els fets. La relació entre les escenes s'aconsegueix, afegint transicions. També es pot afegir efectes, al igual que títols a la pel·lícula. Com a últim pas, vam afegir la música que vam seleccionar al guió, i al principi el so ambiental el qual també es pot posar durant tots els minuts que dura el vídeo.
Finalment, la pel·lícula es transforma o es passa al format que es vulgui.

I el resultat del nostre vídeo va ser el següent:

Creiem que la pel·lícula ens ha quedat bastant bé, ja que en 2 minuts hem plasmat un argument, un tema (la doble moral) amb escenes relacionades i lligades, encara que hi hagi alguns errors en aquestes. La música també queda molt bé, perquè segueix el ritme de la escena.

Per acabar i com a valoració final de l'assignatura, he de dir que m'ha agradat bastant Comunicació Audiovisual i Educació, ja que és una matèria nova que mai havia tractat i que he vist que pot esdevenir molt didàctica i alhora divertida pels nens. A més, gràcies a aquesta ara em fixo més en els audiovisuals i els puc interpretar millor, veient el missatge que oculta o vol fer arribar i les tècniques que utilitza per això mateix, i també he conegut com es dur a terme una pel·lícula la qual ha estat entretinguda i interessant de realitzar.

SESSIÓ 6 (11 de Novembre)

L'enfocament d'aquesta sessió es va basar en els plans utilizats per gravar amb una càmera de vídeo, les angulacions i els moviments d'aquesta i per últim, en les transicions que doten la gravació de relació i enllaç.

Primerament, vam parlar sobre la interpretació i la comprensió d'un determinat missatge. Així doncs, per decodificar un text el qual és linial, ho haurem d'entendre primer, és a dir, haurem de dur a terme una acció racional. Després de comprendre`l correctament, el text ja ens pot emocionar (un exemple seria qualsevol llibre de lectura). Pel contrari, per decodificar un audiovisual el qual és paral·lel, ja que treballem amb dues fonts d'informació, és una qüestió emocional, perquè actua sobre les emocions, i a més, pot emocionar sense entendre'l.

Per tant, davant d'aquest tipus de missatge, ens adonem que ningú ens ha ensenyat a llegir entre línies un audiovisual, és a dir, a comprendre'l i a partir de la seva interpretació, ja emocionar-nos pel que vol expressar.

Seguidament, vam dir que quan agafem una càmera, el primer que fem és enquadrar (limitar l'espai, retallar) l'escena que es vol gravar. En aquest quadre podem posar realitats diferents que podem relacionar amb elements exteriors per tal que l'espectador imagini que està passant fora el quadre. Doncs, enquadrar va més enllà de retallar i limitar. Cal dir que hi ha una llei per enquadrar: "la llei dels dos terços". Aquesta consisteix en dividir la imatge a fi que es centri allò que ens interessi captar.

Tipologia dels plans

• Plans curts: expressius, ja que mostren les emocions.
  

• Plans mig: narratius, perquè informen de la acció que succeeix.

• Plans llargs: descriptius, ja que mostren l'espai.

Plans llargs

• Gran pla general o panoràmic: mostra un gran escenari.
  
• Pla general (PG): presenta els personatges de cos sencer i mostra amb detall l'entorn que els envolta.
  
• Pla de conjunt (PC): és l'enquadrament del conjunt de persones que realitzen una determinada acció, com per exemple, una conversa.

Plans mig

• Pla sencer (PS): enquadra justament la figura sencera del personatge a tractar.

• Pla americà (PA): s'anomena així pels westerns que eren captats per mostrar els seus revòlvers. Per tant, es retalla el personatge pels genolls aproximadament.
  
• Pla mig (PM): es retalla el cos del personatge fins a la cintura. Correspondria a la distància de relació personal, com per exemple, una entrevista.
  
• Pla mig curt (PMC): capta el cos des del cap fins a la meitat del pit. Es fa servir als informatius.

Plans curts

• Primer pla (PP): capta les espatlles i el rostre del personatge.


• Pla detall (PD): capta una petita part del cos o un objecte en concret. Es concentra la màxima capacitat expressiva i es fa servir per enfatitzar allò que s'enquadra.


• Primeríssim primer pla (PPP): capta el rostre sencer, dotant de gran significat a la imatge.

Angulacions de la càmera

• Picat: la càmara se situa per sobre del personatge o objecte mostrat, de forma que aquest es veu des d'alt. Es sol fer servir quan el personatge ha realitzat alguna mala acció.
  
• Contrapicat: és el contrari de l'anterior. Es valora el que es mostra.


• Normal: l'àngle de la càmera és paral·lel al terra.

Moviments de la càmera

• Zoom: enfocar més o menys a prop.
  
• Travelling: la càmera es desplaça cap a davant, darrera o els costats.


• Panoràmica: només es mou l'eix de la càmera, situada sobre un trípode, que segueix o reconeix el subjecte que es mou. Un tipus de panoràmica molt utilitzada és l'escombrat. Aquest canvia l'enfoc sobtadament, per exemple, en una baralla s'enfoca a un subjecte i ràpidament a l'altre.

Les transicions (són com signes de puntuació en un escrit, cortinetes)

• Tall
• Fos encadenat
• Fosa de sortida
• Fosa d'entrada

SESSIÓ 5 (4 de Novembre)

En aquesta sessió vam veure que els nens poden esdevenir alumnes actius fent ús de diferents serveis tecnològics. D'altra banda, també vam analitzar i llegir un anunci, adonant-nos així del format i el poder de captació que té la publicitat.

Així doncs, primerament, vam estar parlant de què els nens d'una classe poden, per exemple, anar d'excursio al Montseny on esdevinguin reporters, gravant i informant el seu recorregut i les possibles tasques que realitzen. Llavors, un cop gravat el reportatge de la sortida, ho poden penjar en webs 2.0, és a dir, a blogs que tingui el col·legi, a wikis, al youtube...També ho poden penjar a diaris digitals com és el cas del noticiari 3 CAT 24, on podrien publicar alguna notícia de l'escola...I com vam dir en l'anterior sessió, informarien de l'excursió en un programa de ràdio o bé, haver enregistrat la veu prèviament mitjançant un MP3 per després penjar aquest àudio al blog, al goear, etc.
Gràcies a aquests serveis tecnològics, els nens deixen de ser alumnes passius, és a dir, que només escolten al professor, per a esdevenir alumnes actius, que col·laboren, comenten, diuen la seva opinió, s'involucren en el treball a realitzar, etc. Doncs, l'ús d'aquests serveis que ofereix internet i l'utilització de l'ordinador (una tecnologia que els agrada tant) motiva la participació dels nens en aquella matèria que s'està tractant a classe. A més, és una nova forma de treballar la competència lingüistica i audiovisual, ja que els alumnes han de crear els seus propis reportatges, notícies, enregistraments...coneixent l'ús de la càmara, de la ràdio, del MP3 , dels blogs...i sabent comunicar allò que volen transmetre. Aleshores, treballar aquests aspectes divertint-se al mateix temps, ocasiona que s'involucrin en les classes i que assoleixin les competències bàsiques.
Moltes escoles ja tenen blogs de diverses matèries i uns exemples són els següents blogs: http://casnl.blogspot.com/ (de l'assignatura de llengua catellana) http://blocs.xtec.cat/ciclesuperiornostrallar/ (de cicle superior). Aquests pertanyen al col·legi Nostra Llar i en ells, nens de 5è i 6è publiquen el seus treballs, es comenten i expliquen les excursions que han realitzat, participant així de forma activa. També cal dir que aquests blogs públics són una forma de què els pares des alumnes vegin els temaris que estan seguint els seus fills i el seu progrés.

En segon lloc, vam comentar el següent anunci de la consola PlayStation:

En un primer moment, ens vam fixar en el 1r pla del cap de la noia, utilitzat per dirigir-se al públic quan diu la frase: "riquesa mental". A més, el cap també s'il·lumina amb aquesta frase. Després, també vam observar l'espai. Aquest és com un búnquer que dóna la sensació d'aïllament. Davant aquest aspecte, ens vam preguntar el perquè (pregunta fonamental en l'anàlisi d'un anunci), i la resposta que vam trobar va ser que relacionem l'espai tancat amb els nens que s'aïllen quan juguen a la consola. Altres qüestions que ens vam plantejar van ser per què la noia porta un desig i per uè hi ha endolls a la taula. La resposta a la primera pregunta va ser que és un objecte desig que ven molt sobretot pels homes qui són els que més consumeixen el producte de les consoles. I pel que fa a la segona pregunta, els endolls representen la consola, haver de connectar-la. El professor també ens va fer adonar-nos en la form e la cara de la noia, molt significativa en aquest spot, ja que simbolitza el comandament de la consola. Aleshores, veiem que incita constantment l'obtenir la consola. Un altre aspecte que crida l'atenció és el contador en el qual apareix els símbols dels botons del comandament (el cercle, el triangle, x i el quadrat). També s'ens diu que hi ha jocs en els quals has d'usar la ment per tal de suggerir que també existeixen jocs didàctics i no només violents com molta gent pensa. En resum, l'objectiu d'aquest anunci és transmetre que cadascú s'ha de construir el seu món i aïllar-se de la societat, aspecte molt criticat dels videojocs els qals fan que només et centris en el joc, creant així el teu món.

Per tant, veiem que la publicitat amaga molts missatges subliminals i vol arribar al subconscient de la persona a fi que aquesta consumeixi el producte que se li ofereix.

SESSIÓ 4 (28 d'Octubre)

Un programa de ràdio. Doncs sí, aquesta sessió va ser bastant divertida i alhora didàctica, ja que vam dur a terme un programa de ràdio.

El professor va portar el material necessari (micròfons i els suports d'aquests) i llavors, vam esbrinar el muntatge que s'havia de seguir per tal que els micròfons funcionessin i puguéssim emetre el nostre programa. Ens vam adonar que el muntatge era força senzill; consistia en saber muntar i connectar els micròfons, i doncs, que el podien realitzar els nens fàcilment.
A classe ens vam dividir en 4 grups dels quals cadascun ens vam preparar un programa per retransmetre'l. Els programes podien ser de tot tipus: noticiari, magazine, concurs, entrevistes, debat, tertúlia, acudits, musical, agenda cultural, esportiu, radionovel·la, radioteatre, reportatges, etc. Aleshores, veiem que són temes dels quals els alumnes poden tractar i parlar en un col·legi, per exemple, els nens poden emetre un noticiari informant dels últims esdeveniments que han succeït a l'escola com sortides, excursions, treballs, dies de celebració (Carnaval, Sant Jordi, Castanyada...), etc. En un programa de ràdio, a banda d'escollir la tipologia d'aquest, es pot afegir música i efectes de so per tal de fer més atractiva i entretinguda l'emissió. També s'han de fer silencis mentre es parla a fi d'accentuar un moment concret i fer pauses.
Així doncs, el nostre grup vam preparar un programa de contes, concretament la narració de "La rateta presumida". Llavors, ens vam assignar els papers dels personatges i del narrador i vam explicar el conte imitant la veu del nostre personatge per tal que esdevingués més divertit. I el resultat va ser el següent: http://www.goear.com/listen.php?v=30d6e5c Com es pot escoltar, vam acompanyar el conte amb una música adient per fer-lo més atractiu. Va ser molt divertit gravar-ho i a la vegada una bona forma de saber expressar, en aquest cas, un conte. Després, al escoltar-lo, vam veure que per no haver-ho assajat va quedar força bé.

Altres grups de classe també van narrar contes, entrevistes i un concurs. En aquest link es troben els programes de ràdio que el professor va penjar en la web: http://blocs.xtec.cat/pitu/els-programes-de-radio-del-grup-71-i-72-2008/

Els programes que falten de la resta dels grups no estan penjats, ja que es van dur a terme en directe a la ràdio de la UAB. Doncs, veiem que és una manera de retransmetre unes notícies, unes narracions...que les està escoltant la gent.

Llavors, en aquesta sessió vam veure que la creació d'un programa de ràdio és una bona manera de què els nens es motivin per dur a terme un aspecte didàctic nou que els fa molta gràcia, ja que parlen mitjançant els micròfons, i d'aquesta manera, treballin la competència d'expressió oral, treball en grup i coneixement d'un mitjà de comunicació. Aleshores, que cada dia un grup d'alumnes prepari un programa de ràdio pel col·legi en el qual expliqui fets d'aquest, concursos, entrevistes, contes...és una forma que es diverteixin i al mateix temps estiguin treballant la seva expressió oral, el treball amb altres companys i emetre d'una manera adequada allò que volen expressar. A més, quan escoltin el programa poden veure i adonar-se dels seus errors a fi de rectificar-los en una següent emissió.

En resum, les produccions radiofòniques que vam realitzar a classe són un exemple d'aplicació didàctica per les escoles. Cal dir que molts col·legis ja tenen la seva emissora de ràdio i cada dia grups d'alumnes de diferents cursos realitzen el seu programa que prèviament han preparat. Per tant, penso que totes les escoles haurien d'optar per incloure aquesta beneficiària tecnologia.

SESSIÓ 3 (21 d'Octubre)

En aquesta sessió vam veure un folioscop, vam construir un taumatrop i vam observar i comentar un audiovisual infantil.

Doncs, en primer lloc, el professor ens va ensenyar un exemple de folioscop o també anomenat en anglès "Flipbook". Aquest és un llibre que conté una sèrie d'imatges que varien gradualment d'una pàgina a la següent, a fi que quan les pàgines es passin ràpidament, les imatges semblin animar-se simulant un moviment. Per tant, els flipbooks serveixen per crear imatges animades o en moviment. Com una pel·lícula cinematogràfica, es basen en la persistència retiniana per a crear la il·lusió de moviment continu, en lloc d'una sèrie d'imatges discontínues successives. A la fotografia es pot veure un exemple de flipbook.

Després, vam dur a terme un taumatrop. Aquest consisteix en un disc amb dues imatges diferents en ambdós costats i un tros de corda a cada costat del disc. Ambdues imatges s'uneixen estirant la corda entre els dits, fent al disc girar i canviar de cara ràpidament. El ràpid gir produeix, òpticament i pel principi de persistència retiniana (defecte de l'ull), la il·lusió que les dues imatges estan juntes. El taumatrop que nosaltres vam realitzar consistia en fer que l'ocell estigués dins la gàbia. Així doncs, girant ràpidament la cartulina, donava la sensació òptica de què de veritat l'ocell permaneixés a la gàbia sense haver-lo retallat i enganxat. En aquesta foto es veu un taumatrop molt semblant al que vam fer.

També vam veure que la lupa capta la imatge com una càmara de fotos, busca la imatge focal. Aleshores, el mestre, mitjançant una lupa, un full de paper i la llum de la classe apagada, va captar per la finestra una imatge del carrer que nosaltres vam poder observar dins l'aula. Consistia en tapar la lupa amb el full blanc, obtenint d'aquesta manera la imatge al revés del carrer. Ens va sorprendre i impressionar molt observar la escena del carrer plasmada al paper blanc! Llavors, vam veure que la captació d'imatges a través de la lupa és el principi de la caixa fotogràfica.

Per últim, vam mirar i comentar un vídeo de dibuixos animats de Disney (Mickey i Pluto) destinat, doncs, a nens. Com he dit, són dibuixos animats, és a dir, imatges en moviment que segurament van ser realitzades mitjançant els flipbooks que he explicat abans. Per tant, veiem que el folioscop i també el taumatrop eren mètodes que s'usaven fa anys per realitzar pel·lícules de cine i episodis. Actualment es fa ús de l'ordinador per fer els audiovisuals.

Així doncs, vam comentar varis aspectes del vídeo. Ens vam fixar en la música, i és que aquesta dóna molta informació en una pel·lícula. Per exemple, si hi ha una música alegre significa que la situació és bona i divertida, en canvi, si la música té una intensita misteriosa vol dir que es presenta un moment intrigant i que alguna cosa passarà. També vam poder observar els valors didàctics i morals que es reflexa, com la moralitat final: sent i fent un acte bó, et beneficia i et valoren molt positivament. D'altra banda, el professor ens va fer adonar-nos en símbols al llarg del vídeo que ens van sorprendre molt, ja que són com missatges implícits. Un símbol és la planxa que la interpretem com objecte de la dona, llavors deduim que una dona és la que ha abandonat el gat. Un altre és l'angelet que baixa del cel el qual simbolitza que la bondat apareix del cel, aleshores observem un caire religiós. El Pluto representa el nen gran dolent, llavors veiem la concepció de què el fill gran sempre és el que duu a terme les "entremaliadures". Per últim, un altre aspecte que vam veure és que Disney humanitza els animals: el peix, el gos i el gat.

He trobat al "youtube" aquest vídeo, no obstant, el que vam veure a classe era en color, no sortia la Minnie i només hi havia un gat. És el següent:

En resum, en aquesta sessió vam conèixer el folioscop i el taumatrop i les seves aplicacions com a efectes òptics a les pel·lícules. També vam analitzar un audiovisual infantil, la qual cosa ens va servir per fixar-nos més en els detalls i símbols amagats que ens pot voler expressar el vídeo.