Actualment es debateix i es parla molt sobre si els nens haurien de veure la televisió. A més, hi ha gent que diu que cada vegada els joves són més mal educats per l’exemple que ofereix aquesta, anomenada "caixa tonta".
Doncs, en aquesta sessió de Comunicació Audiovisual i Educació vam estar parlant sobre aq
uest mitjà de comunicació de masses i la seva importància en l'educació.
uest mitjà de comunicació de masses i la seva importància en l'educació. Vam observar que la mitjana d'hores de televisió que veien els nens era de 7/9 hores, és a dir, més temps que el que estan a classe (6 hores).
D'altra banda, la mitjana de televisors que hi ha a les cases és de 4 i solen estar al menjador, a la cuina, a l'habitació dels pares i a l'habitació del nen o la nena.
Llavors, davant aquesta situació, vam veure que l'escola hauria d'aprofitar aquesta informació per tal de treballar els nous mitjans de comunicació audiovisuals. I és que, si la gent els nens visualitzen tant la televisió esdevenint, per tant, el mitjà de comunicació audiovisual de masses més important, significa que l'haurem d'incloure en l'ensenyament, perquè potser serà una manera de formar a nens que no volen ser formats. Això sí, cal educar i ensenyar als nens el llenguatge audiovisual (mitjançant l'assignatura Comunicació Audiovisual) per interpretar i discriminar tot el que els arriba a fi d'escollir el que els interessi.
En resum, un canvi d'ensenyar diferent del qual sempre parlem a classe, seria el de teballar amb mitjans de comunicació audiovisuals per tal que els nens s'involucrin més, es motivin, participin...ja que els agrada molt veure la televisió.
Finalment, penso que el debat no és sí o no a la televisió, sinó la televisió al costat d’un adult que trii el contingut audiovisual adient pel seu fill (educatiu, entretingut...) i que a partir dels seus comentaris i de les respostes que doni a les preguntes del nen, ofereixi context al que es veu.
