SESSIÓ 3 (21 d'Octubre)

En aquesta sessió vam veure un folioscop, vam construir un taumatrop i vam observar i comentar un audiovisual infantil.

Doncs, en primer lloc, el professor ens va ensenyar un exemple de folioscop o també anomenat en anglès "Flipbook". Aquest és un llibre que conté una sèrie d'imatges que varien gradualment d'una pàgina a la següent, a fi que quan les pàgines es passin ràpidament, les imatges semblin animar-se simulant un moviment. Per tant, els flipbooks serveixen per crear imatges animades o en moviment. Com una pel·lícula cinematogràfica, es basen en la persistència retiniana per a crear la il·lusió de moviment continu, en lloc d'una sèrie d'imatges discontínues successives. A la fotografia es pot veure un exemple de flipbook.

Després, vam dur a terme un taumatrop. Aquest consisteix en un disc amb dues imatges diferents en ambdós costats i un tros de corda a cada costat del disc. Ambdues imatges s'uneixen estirant la corda entre els dits, fent al disc girar i canviar de cara ràpidament. El ràpid gir produeix, òpticament i pel principi de persistència retiniana (defecte de l'ull), la il·lusió que les dues imatges estan juntes. El taumatrop que nosaltres vam realitzar consistia en fer que l'ocell estigués dins la gàbia. Així doncs, girant ràpidament la cartulina, donava la sensació òptica de què de veritat l'ocell permaneixés a la gàbia sense haver-lo retallat i enganxat. En aquesta foto es veu un taumatrop molt semblant al que vam fer.

També vam veure que la lupa capta la imatge com una càmara de fotos, busca la imatge focal. Aleshores, el mestre, mitjançant una lupa, un full de paper i la llum de la classe apagada, va captar per la finestra una imatge del carrer que nosaltres vam poder observar dins l'aula. Consistia en tapar la lupa amb el full blanc, obtenint d'aquesta manera la imatge al revés del carrer. Ens va sorprendre i impressionar molt observar la escena del carrer plasmada al paper blanc! Llavors, vam veure que la captació d'imatges a través de la lupa és el principi de la caixa fotogràfica.

Per últim, vam mirar i comentar un vídeo de dibuixos animats de Disney (Mickey i Pluto) destinat, doncs, a nens. Com he dit, són dibuixos animats, és a dir, imatges en moviment que segurament van ser realitzades mitjançant els flipbooks que he explicat abans. Per tant, veiem que el folioscop i també el taumatrop eren mètodes que s'usaven fa anys per realitzar pel·lícules de cine i episodis. Actualment es fa ús de l'ordinador per fer els audiovisuals.

Així doncs, vam comentar varis aspectes del vídeo. Ens vam fixar en la música, i és que aquesta dóna molta informació en una pel·lícula. Per exemple, si hi ha una música alegre significa que la situació és bona i divertida, en canvi, si la música té una intensita misteriosa vol dir que es presenta un moment intrigant i que alguna cosa passarà. També vam poder observar els valors didàctics i morals que es reflexa, com la moralitat final: sent i fent un acte bó, et beneficia i et valoren molt positivament. D'altra banda, el professor ens va fer adonar-nos en símbols al llarg del vídeo que ens van sorprendre molt, ja que són com missatges implícits. Un símbol és la planxa que la interpretem com objecte de la dona, llavors deduim que una dona és la que ha abandonat el gat. Un altre és l'angelet que baixa del cel el qual simbolitza que la bondat apareix del cel, aleshores observem un caire religiós. El Pluto representa el nen gran dolent, llavors veiem la concepció de què el fill gran sempre és el que duu a terme les "entremaliadures". Per últim, un altre aspecte que vam veure és que Disney humanitza els animals: el peix, el gos i el gat.

He trobat al "youtube" aquest vídeo, no obstant, el que vam veure a classe era en color, no sortia la Minnie i només hi havia un gat. És el següent:

En resum, en aquesta sessió vam conèixer el folioscop i el taumatrop i les seves aplicacions com a efectes òptics a les pel·lícules. També vam analitzar un audiovisual infantil, la qual cosa ens va servir per fixar-nos més en els detalls i símbols amagats que ens pot voler expressar el vídeo.

SESSIÓ 2 (14 d' Octubre)

Actualment es debateix i es parla molt sobre si els nens haurien de veure la televisió. A més, hi ha gent que diu que cada vegada els joves són més mal educats per l’exemple que ofereix aquesta, anomenada "caixa tonta".

Doncs, en aquesta sessió de Comunicació Audiovisual i Educació vam estar parlant sobre aquest mitjà de comunicació de masses i la seva importància en l'educació.

Vam observar que la mitjana d'hores de televisió que veien els nens era de 7/9 hores, és a dir, més temps que el que estan a classe (6 hores).

D'altra banda, la mitjana de televisors que hi ha a les cases és de 4 i solen estar al menjador, a la cuina, a l'habitació dels pares i a l'habitació del nen o la nena.

Llavors, davant aquesta situació, vam veure que l'escola hauria d'aprofitar aquesta informació per tal de treballar els nous mitjans de comunicació audiovisuals. I és que, si la gent els nens visualitzen tant la televisió esdevenint, per tant, el mitjà de comunicació audiovisual de masses més important, significa que l'haurem d'incloure en l'ensenyament, perquè potser serà una manera de formar a nens que no volen ser formats. Això sí, cal educar i ensenyar als nens el llenguatge audiovisual (mitjançant l'assignatura Comunicació Audiovisual) per interpretar i discriminar tot el que els arriba a fi d'escollir el que els interessi.

En resum, un canvi d'ensenyar diferent del qual sempre parlem a classe, seria el de teballar amb mitjans de comunicació audiovisuals per tal que els nens s'involucrin més, es motivin, participin...ja que els agrada molt veure la televisió.

Finalment, penso que el debat no és sí o no a la televisió, sinó la televisió al costat d’un adult que trii el contingut audiovisual adient pel seu fill (educatiu, entretingut...) i que a partir dels seus comentaris i de les respostes que doni a les preguntes del nen, ofereixi context al que es veu.

SESSIÓ 1 (7 d'Octubre)

El primer interrogant que ens vam plantejar va ser: com formar a gent que no vol ser formada? Doncs la resposta és ben senzilla: ensenyant diferent. I és que si un nen o un adolescent no està atent a classe, s'avorreix, no participa, perquè no li interessa la matèria que està explicant el professor o simplement perquè no té ganes d'escoltar-lo, significa que haurem de canviar la manera d'ensenyar.

Els nens que ara estan a l'escola han nascut a l'actual època de les anomenades "noves tecnologies" i en una societat dinàmica i en progrés com la nostra, llavors l'escola ha d'anar adaptant la seva dinàmica a la del temps. Doncs, com els nens aprenen tan ràpid a utilitzar els aparells (a base de provar i observar), hem d'aprendre i ensenyar-los els diversos usos d'aquests aparells tant informàtics com audio-visuals. També hem d'explicar-los com llegir i interpretar les imatges (llenguatge visual).

Com exemples d'usos d'aparells informàtics, vam esmenar les intranets que són webs privades amb les quals el col·legi pot exposar la seva agenda cultural, informar als pares sobre activitats que realitzen els seus fills i que a més, ells opinin i donin suggeriments, etc.; la wikipedia on els nens poden penjar, per exemple, audio-guies que han gravat per una excursió i que, per tant, es poden baixar pel MP3; els google.docs; els google.maps per fer itineraris; el bluetooth que es podria usar per enviar deures, etc. Veiem que tots aquests recursos tenen la finalitat que els alumnes i també les famílies participin i s'involucrin, ja que són una forma amena per interessar-se i aprendre sobre una matèria.

Apunts:

- 1561: S'inventa l'impremta

- 1661: " l'enumeració de pàgs.

Tengooo blog!!!!!!!!!

Bienvenidoooss a mi blog!

Pues sí, me he hecho un blog para la asignatura de Comunicació Audiovisual i Educació. Así que a partir de ahora iré publicando cada semana mis comentarios sobre las clases de esta materia en plan cuaderno de bitácora..

Espero que os sea interesante y que en definitiva os guste!

Un saludo!