lunes, 9 de febrero de 2009

Creació d'un vídeo

Després de l'anterior sessió on vam conèixer diversos aspectes a tenir en compte a l'hora de gravar, vam fer servir les classes restants per dur a terme el nostre projecte de vídeo. Aquest curtmetratge havia de durar 2 minuts, encara que no passava res si esdevenia més llarg, i havia de tractar un tema qualsevol.
Per tant, primerament ens vam possar en grups (de 5 i 7 persones) i un cop formats, cadascun ja vam començar a pensar el tema, l'argument, els personatges, les possibles escenes...de la nostra producció.
Una vegada teníem pensada la idea del vídeo i vam seleccionar les escenes més destacades i imprescindibles, vam passar a elaborar el guió tècnic en una altra sessió. En aquest guió s'ha d'especificar el tema, l'argument, les accions de cada escena escollida, i per últim, cal omplir una taula. Aquesta taula fa referència a la part tècnica de la pel·lícula, ja que s'ha d'indicar els plans (parlats a l'anterior sessió) que es faran servir per cada escena, la música, la veu, el temps que durarà el pla i l'ordre de producció (unes escenes es poden realitzar abans qu
e altres).
Quan vam dur a terme aquest guió, ja vam passar a la gravació de les escenes. Doncs, vam anar als llocs adients per gravar i seguint el guió, anavem enquadrant els plans d'aquella escena determinada. Les gravacions ens van ocupar vàries sessions, ja que moltes s'havien de repetir perquè l'enquadrament no era l'adequat o no hi havia prou llum, o bé, perquè ens volíem assegurar que teníem l'escena "bona".
Després d'haver gravat totes les escenes, calia passar a la feina més entretinguda i observadora: editar. Per realitzar aquesta tasca, vam fer ús del programa iMovie de l'ordinador Mac. Llavors, es tractava d'importar tota la gravació de la cinta, i un cop passada al programa, retallar les escenes vàlides tenint en compte el temps i que siguin bones. Després de retallar-les, cal que s'enllaçin per tal que es vegi una continuitat en els fets. La relació entre les escenes s'aconsegueix, afegint transicions. També es pot afegir efectes, al igual que títols a la pel·lícula. Com a últim pas, vam afegir la música que vam seleccionar al guió, i al principi el so ambiental el qual també es pot posar durant tots els minuts que dura el vídeo.
Finalment, la pel·lícula es transforma o es passa al format que es vulgui.

I el resultat del nostre vídeo va ser el següent:




Creiem que la pel·lícula ens ha quedat bastant bé, ja que en 2 minuts hem plasmat un argument, un tema (la doble moral) amb escenes relacionades i lligades, encara que hi hagi alguns errors en aquestes. La música també queda molt bé, perquè segueix el ritme de la escena.



Per acabar i com a valoració final de l'assignatura, he de dir que m'ha agradat bastant Comunicació Audiovisual i Educació, ja que és una matèria nova que mai havia tractat i que he vist que pot esdevenir molt didàctica i alhora divertida pels nens. A més, gràcies a aquesta ara em fixo més en els audiovisuals i els puc interpretar millor, veient el missatge que oculta o vol fer arribar i les tècniques que utilitza per això mateix, i també he conegut com es dur a terme una pel·lícula la qual ha estat entretinguda i interessant de realitzar.

viernes, 6 de febrero de 2009

SESSIÓ 6 (11 de Novembre)

L'enfocament d'aquesta sessió es va basar en els plans utilizats per gravar amb una càmera de vídeo, les angulacions i els moviments d'aquesta i per últim, en les transicions que doten la gravació de relació i enllaç.

Primerament, vam parlar sobre la interpretació i la comprensió d'un determinat missatge. Així doncs, per decodificar un text el qual és linial, ho haurem d'entendre primer, és a dir, haurem de dur a terme una acció racional. Després de comprendre`l correctament, el text ja ens pot emocionar (un exemple seria qualsevol llibre de lectura). Pel contrari, per decodificar un audiovisual el qual és paral·lel, ja que treballem amb dues fonts d'informació, és una qüestió emocional, perquè actua sobre les emocions, i a més, pot emocionar sense entendre'l.
Per tant, davant d'aquest tipus de missatge, ens adonem que ningú ens ha ensenyat a llegir entre línies un audiovisual, és a dir, a comprendre'l i a partir de la seva interpretació, ja emocionar-nos pel que vol expressar.

Seguidament, vam dir que quan agafem una càmera, el primer que fem és enquadrar (limitar l'espai, retallar) l'escena que es vol gravar. En aquest quadre podem posar realitats diferents que podem relacionar amb elements exteriors per tal que l'espectador imagini que està passant fora el quadre. Doncs, enquadrar va més enllà de retallar i limitar. Cal dir que hi ha una llei per enquadrar: "la llei dels dos terços". Aquesta consisteix en dividir la imatge a fi que es centri allò que ens interessi captar.


Tipologia dels plans

  • Plans curts: expressius, ja que mostren les emocions.


  • Plans mig: narratius, perquè informen de la acció que succeeix.


  • Plans llargs: descriptius, ja que mostren l'espai.


Plans llargs

  • Gran pla general o panoràmic: mostra un gran escenari.
  • Pla general (PG): presenta els personatges de cos sencer i mostra amb detall l'entorn que els envolta.
  • Pla de conjunt (PC): és l'enquadrament del conjunt de persones que realitzen una determinada acció, com per exemple, una conversa.

Plans mig

  • Pla sencer (PS): enquadra justament la figura sencera del personatge a tractar.
  • Pla americà (PA): s'anomena així pels westerns que eren captats per mostrar els seus revòlvers. Per tant, es retalla el personatge pels genolls aproximadament.
  • Pla mig (PM): es retalla el cos del personatge fins a la cintura. Correspondria a la distància de relació personal, com per exemple, una entrevista.
  • Pla mig curt (PMC): capta el cos des del cap fins a la meitat del pit. Es fa servir als informatius.

Plans curts

  • Primer pla (PP): capta les espatlles i el rostre del personatge.

  • Pla detall (PD): capta una petita part del cos o un objecte en concret. Es concentra la màxima capacitat expressiva i es fa servir per enfatitzar allò que s'enquadra.

  • Primeríssim primer pla (PPP): capta el rostre sencer, dotant de gran significat a la imatge.



Angulacions de la càmera

  • Picat: la càmara se situa per sobre del personatge o objecte mostrat, de forma que aquest es veu des d'alt. Es sol fer servir quan el personatge ha realitzat alguna mala acció.
  • Contrapicat: és el contrari de l'anterior. Es valora el que es mostra.

  • Normal: l'àngle de la càmera és paral·lel al terra.



Moviments de la càmera

  • Zoom: enfocar més o menys a prop.
  • Travelling: la càmera es desplaça cap a davant, darrera o els costats.

  • Panoràmica: només es mou l'eix de la càmera, situada sobre un trípode, que segueix o reconeix el subjecte que es mou. Un tipus de panoràmica molt utilitzada és l'escombrat. Aquest canvia l'enfoc sobtadament, per exemple, en una baralla s'enfoca a un subjecte i ràpidament a l'altre.



Les transicions
(són com signes de puntuació en un escrit, cortinetes)

  • Tall
  • Fos encadenat
  • Fosa de sortida
  • Fosa d'entrada